
DdP15 – Jo em quedo amb això!

DdP15 – Jo em quedo amb això!
Competències que treballo en aquesta entrada:
- PRRA11- Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.
- PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
- PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.
Per tancar el meu diari de pràctiques m’agradaria destacar una qualitat del meu centre de pràctiques, l’IES El Castell, concretament en l’àmbit del CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral. Una qualitat que considero la base de tot. M’explico.
Sovint ens ocupem que l’alumnat assoleixi les competències que ha d’assolir, elaborem programacions molt ben treballades, justificades i adaptades al context del nostre alumnat, ens esforcem a posar en pràctica els conceptes que hem après al màster o que hem estudiat, etc. Sembla que aquest és un bon camí, però, de vegades ens podem oblidar de coses molt més bàsiques.
El primer dia que vaig entrar a l’edifici de l’EAD, em vaig trobar amb la Carmina, la dona que du a terme totes les tasques de neteja de l’edifici. El professorat del centre i ella tenen una relació molt bonica, i ja sé que pot semblar obvi i que us direu “-és clar, com ha de ser!”, però sincerament crec que no ho havia vist mai tan accentuat. Segurament aquest comportament dels docents és el responsable que tot l’alumnat la saludi cada matí amb un somriure i li doni les gràcies cada vegada que els neteja algun espai.
Tots i totes som conscients de la importància d’educar des del respecte i la igualtat, i com a docents desenvolupem llargues seqüències didàctiques que serveixen per treballar aquestes competències. Després del que jo he vist en aquest centre, he constatat que ser un bon exemple de comportament és, potser, més efectiu que mil teories escrites. Amb això no vull dir que no s’hagi de reflexionar sobre les competències o fer-ne activitats per desenvolupar-les, ja que tal com vaig dir a l’entrada anterior, la reflexió és la base del creixement. Simplement, m’agrada recordar-me a mi mateixa el pes que tenen les nostres accions (com a docents i com a adults en general) en el comportament dels joves.
Una segona cosa que em va cridar molt l’atenció va ser una proposta que va fer el professor de comèdia de l’Art a l’alumnat de primer. Un matí que feia molt bon dia, va proposar sortir una estona a fora de l’aula per prendre el sol i agafar energia. Pot semblar una proposta antiacadèmica, però els resultats d’aquesta acció van ser molt beneficiosos per tothom. Curiosament, el fet de compartir una estona fora de l’aula prenent el sol de manera conscient va fer que l’alumnat es relaxés moltíssim. Alhora, els vincles amb el professor s’estaven fent més forts pel sol fet de canviar de context, i el fet de compartir una experiència diferent entre companys i companyes va enfortir els llaços entre ells. Un cop més, amb una acció tan senzilla estàvem treballant la competència social i ciutadana (competència 8) i aconseguint que l’alumnat, un cop dins l’aula, treballés amb molta més concentració mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable.
Altres accions que considero la clau de l’èxit, són les sortides que realitzen per potenciar la convivència. L’equip docent del centre organitza caminades a Montserrat, en les que alumnes i professors, poden conversar al compàs de les seves passes empolsegades i despreocupades que discretament els indueixen a destensar-se i a cultivar vincles més profunds.
També cal destacar la figura de la coordinadora del Cicle Formatiu i tutora de les meves pràctiques al centre, l’Anna Fusté. Tota estructura se sustenta sobre uns fonaments que cal que siguin forts i estables. En aquest cas, Fusté és qui representa aquesta estructura. Lluny de ser una figura rígida, ella es guanya el respecte de l’alumnat gràcies a la seva passió, coherència i autenticitat. Per mi, es tracta d’un exemple claríssim del concepte “Saber ser, que té a veure amb cultivar les dimensions afectiva, actitudinal i moral” (Jordán, 2015), i que és clau a l’hora de conquerir l’autoritat en l’acte d’educar.
A l’inici d’aquesta assignatura parlàvem de com aconseguir el respecte de l’alumnat avui dia. Comentàvem el fet que, antigament, els docents imposaven aquesta autoritat a través de la por i que, en canvi, avui dia aquest respecte se l’havia de guanyar el docent de mica en mica.
L’Anna Fusté, s’ha guanyat una autoritat més real que la que es donava antigament a les aules. “L’alumnat respecta el docent perquè respecte a la persona i aquesta autoritat no desapareix en sortir de l’aula.” (Bertran, 2023).
De mica en mica he anat entenent que són precisament aquestes accions, senzilles, les responsables del bon ambient que es respira en aquest centre. Segurament, el fet de ser un recorregut breu (dos anys), d’una sola línia i amb grups d’estudiants reduïts ajuda molt al fet de poder generar aquestes dinàmiques. Tot i això, no vull oblidar mai aquest regust amb el qual marxo de l’EAD El Castell ni aquest gran aprenentatge final. Vull recordar sempre la importància de mantenir sempre un bon ambient de treball, no només amb la resta d’equip docent sinó amb totes les persones del centre, de l’entorn, del carrer… Tampoc vull oblidar que és molt important crear sinergies amb l’alumnat fora de l’aula perquè les tasques a dins funcionin millor i siguin més significatives. I finalment, vull seguir l’exemple de passió per la feina i amor per la professió que desprèn la meva tutora de pràctiques, Anna Fusté.
Amb tot això i el cor ple d’experiències, m’acomiado d’aquest viatge. Moltes gràcies a tots els companys i companyes amb qui, d’alguna manera hem compartit un trosset d’aquest viatge, a tot l’equip del centre IES El Castell i finalment, a la Ruth per guiar-me i valorar la meva feina i finalment, gràcies a l’alumnat que m’ha ajudat a créixer tant aquests mesos.
Seguim!
Bibliografia:
– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT
– Becerril, L.; Hernández, E.; Letosa, Àlex.; Desenvolupament, aprenentatge i eduació: fonaments per la pràctica al voltant dels set principis del aprenentatge. UOC; Setembre 2023.
Debatcontribution 0el DdP15 – Jo em quedo amb això!
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bon dia, Diana,
m’ha agradat molt llegir aquesta entrada del teu diari perquè m’ha ajudat a adonar-me que sempre hi ha casos complexos i que no tots els pateix el mateix docent. Empatitze molt amb el que comentes sobre l’heterogeneïtat del grup que analitzes, perquè en el meu centre (com en tots) també hi ha casos molt diversos en una mateixa aula. Com a futures docents, crec que és de vital importància saber identificar les necessitats individuals dels alumnes per poder treballar-hi de la millor manera possible i, al meu parer, és una tasca complexa. No obstant, m’agrada molt l’anàlisi que en fas i et felicite per la manera en què has sabut identificar els sentiments i els comportaments dels alumnes i el motiu pel qual tenen segons quines actituds.
Respecte del que proposes com a millora per una propera intervenció, estic completament d’acord amb tu que s’han de tenir en compte estratègies d’ordre amb els grups que presenten tantes realitats diferents i definir els objectius i expectatives de les activitats que es proposen. En aquest sentit, em passa amb els alumnes del meu centre que els costa molt connectar amb el que se’ls demana, per això, la meua mentora opta per estructurar la classe d’una manera molt clara i organitzada. Sempre ha de ser molt i molt clara amb el que vol i pretén en cada moment, és una mica cansat però si no, no funciona… En el cas de les votacions, o suggerències com les que comentaves, el que sol fer és demanar-les per escrit per evitar que facen gresca o es descontrole la classe. Evidentment, aquesta estructuració no la salva d’haver de repetir les coses molts cops o d’haver de posar pau quan tothom vol parlar alhora, però és cert que sembla que millora el comportament. Amb tot, crec que la gestió de l’aula és molt diferent en cada cas, i que cal conéixer en profunditat els públic al qual ens dirigim per poder adaptar-nos a les seues necessitats.
Només volia compartir amb tu aquesta petita reflexió. Espere que les teues pràctiques estiguen sent molt profitoses i satisfactòries.
Una abraçada,
Sandra.