Competències que treballo en aquesta entrada:

• PRRA11- Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.
• PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
• PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.
• PRRA6- Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació (tutors/es, orientadors/es, pedagogs/gues), als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic.

L’expectativa que jo tenia amb aquesta assignatura era posar en pràctica totes les eines que el màster ens ha anat proporcionant, i així ha estat. Durant el meu procés de pràctiques a l’IES El Castell, mantenir un diari de pràctiques ha estat una eina de valor incalculable. Aquest registre íntim no només ha reflectit el meu creixement i aprenentatge, sinó que també ha estat la brúixola que ha guiat les meves reflexions i decisions a l’aula. En aquestes pàgines, he capturat no només els meus èxits, sinó també els meus reptes, pors, errors, permetent-me analitzar i millorar constantment la meva pràctica docent. Gràcies a aquest diari, he pogut identificar les meves fortaleses i àrees de millora, adaptant així les meves estratègies d’ensenyament. En resum, el diari de pràctiques ha estat el meu company constant, proporcionant-me una visió clara i profunda del meu desenvolupament personal i ajudant-me a créixer de manera significativa en el meu rol docent.

Ara que ja estic a la recta final, reviso la guia del pràcticum i prenc consciència que, mitjançant aquest diari he pogut aprofundir en tots els eixos que es proposen:

• La construcció de la meva identitat docent. Evidentment, hi ha molt de camí per fer, però existeix un abans i un després d’aquesta assignatura, pel que fa a la meva identitat docent.
• L’ètica com a activitat reflexiva, ha aparegut en diverses entrades.
• L’exercici de l’habitus reflexiu i l’ús de l’escriptura reflexiva, els he desenvolupat a cada entrada, però també ha passat a formar part de mi les 24 hores del dia. L’habitus reflexiu, és el nostre sistema d’estructures de pensament, de percepció, d’avaluació i d’acció, la «gramàtica generativista» de les nostres pràctiques (Perrenoud, 2004, p. 13). Aquesta manera de pensar, un cop s’activa, forma part de tu constantment. O com a mínim, jo ho sento així.
• La pràctica reflexiva mediada, l’he posat en pràctica diverses vegades, però sobretot amb la meva tutora Anna Fusté i amb el professor de Comèdia de l’Art.
• La competència comunicativa del professorat l’he treballat a l’hora de posar en ordre les meves idees i vivències i això s’ha vist reflectit a la meva manera d’expressar-me també amb l’alumnat. Segons Sparks-Langer i Colton (1991), al llarg del pràcticum es posen en acció tres elements que serveixen per activar la reflexió del professorat que està en procés formatiu. Ara com ara, puc constatar que és cert, ja que, en l’àmbit personal, he vist com s’ha activat en mi l’element narratiu (el diari és l’instrument que l’activa), l’element crític (relacionat amb els aspectes ètics i morals de tot plantejament educatiu) i l’element cognitiu (el meu bagatge i els aprenentatges que estic fent en aquest màster).
• Tot i que el diari és virtual, la competència digital docent potser l’he treballat més a fons en altres activitats de l’assignatura, com ara en l’elaboració de la seqüència didàctica. Tot i això, en aquest diari he plasmat diverses evidències que demostren que s’ha fet ús d’aquesta competència.

He estat revisant les reflexions finals d’algunes companyes del màster i em fa feliç veure que, tot i estar a centres diferents, compartim molts aprenentatges.

Per exemple, em sento molt identificada amb la Sònia Martínez Juli, quan diu:

“Els processos reflexius sobre la pràctica docent han estat també una peça clau en el meu creixement professional durant el període de pràctiques”.

Justament això és el mateix que comentava jo en aquesta entrada.  Ella també comenta que:

“La comunicació, tant oral com escrita, ha estat una de les àrees en què m’he centrat especialment, donant molta importància en la transmissió del coneixement però també en les relacions amb l’estudiantat, els companys i altres membres de la comunitat educativa.”

En el meu cas, també ha estat un exercici que he posat molt en pràctica de manera conscient.

Amb la Mireia Ramon Cotano comparteixo aquest sentiment:

“En aquesta experiència he après dels errors, dels encerts, de l’observació, de la prova i error, d’impartir sessions de manera autònoma i relacionar allò que he presenciat a les aules amb els coneixements teòrics adquirits durant el transcurs del màster”.

I, igual que ella jo també

“em vaig acomiadar del centre de pràctiques amb un gran somriure al rostre”.

Quina sort i que bonic!

Comparteixo la reflexió del company Francesc Masnou Salat quan diu que:

“La gestión emocional particular y el clima de la clase son importantísimos”.

De tot això en vull parlar a la darrera entrada del meu diari.

La meva companya Eva Rodríguez Pérez, ha fet un comentari que m’ha fet somriure i amb el qual també m’identifico:

“Haig de confessar que tot i la mandra que em provocava haver d’escriure tantes entrades (ja em queixo com els meus alumnes!), m’ha anat molt bé. Escriure és terapèutic.”

Amén! Aquest procés d’escriptura crec que ens ha ajudat a totes i a tots a posar en ordre l’après i a prendre’n consciència real.

Bibliografia:

– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT

– Becerril, L.; Hernández, E.; Letosa, Àlex.; Desenvolupament, aprenentatge i eduació: fonaments per la pràctica al voltant dels set principis del aprenentatge. UOC; Setembre 2023.