Competències que treballo en aquesta entrada:

• PRRA11- Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.
• PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
• PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.

Per tancar el meu diari de pràctiques m’agradaria destacar una qualitat del meu centre de pràctiques, l’IES El Castell, concretament en l’àmbit del CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral. Una qualitat que considero la base de tot. M’explico.

Sovint ens ocupem que l’alumnat assoleixi les competències que ha d’assolir, elaborem programacions molt ben treballades, justificades i adaptades al context del nostre alumnat, ens esforcem a posar en pràctica els conceptes que hem après al màster o que hem estudiat, etc. Sembla que aquest és un bon camí, però, de vegades ens podem oblidar de coses molt més bàsiques.

El primer dia que vaig entrar a l’edifici de l’EAD, em vaig trobar amb la Carmina, la dona que du a terme totes les tasques de neteja de l’edifici. El professorat del centre i ella tenen una relació molt bonica, i ja sé que pot semblar obvi i que us direu “-és clar, com ha de ser!”, però sincerament crec que no ho havia vist mai tan accentuat. Segurament aquest comportament dels docents és el responsable que tot l’alumnat la saludi cada matí amb un somriure i li doni les gràcies cada vegada que els neteja algun espai.

Tots i totes som conscients de la importància d’educar des del respecte i la igualtat, i com a docents desenvolupem llargues seqüències didàctiques que serveixen per treballar aquestes competències. Després del que jo he vist en aquest centre, he constatat que ser un bon exemple de comportament és, potser, més efectiu que mil teories escrites. Amb això no vull dir que no s’hagi de reflexionar sobre les competències o fer-ne activitats per desenvolupar-les, ja que tal com vaig dir a l’entrada anterior, la reflexió és la base del creixement. Simplement, m’agrada recordar-me a mi mateixa el pes que tenen les nostres accions (com a docents i com a adults en general) en el comportament dels joves.

Una segona cosa que em va cridar molt l’atenció va ser una proposta que va fer el professor de comèdia de l’Art a l’alumnat de primer. Un matí que feia molt bon dia, va proposar sortir una estona a fora de l’aula per prendre el sol i agafar energia. Pot semblar una proposta antiacadèmica, però els resultats d’aquesta acció van ser molt beneficiosos per tothom. Curiosament, el fet de compartir una estona fora de l’aula prenent el sol de manera conscient va fer que l’alumnat es relaxés moltíssim. Alhora, els vincles amb el professor s’estaven fent més forts pel sol fet de canviar de context, i el fet de compartir una experiència diferent entre companys i companyes va enfortir els llaços entre ells. Un cop més, amb una acció tan senzilla estàvem treballant la competència social i ciutadana (competència 8) i aconseguint que l’alumnat, un cop dins l’aula, treballés amb molta més concentració mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable.

Altres accions que considero la clau de l’èxit, són les sortides que realitzen per potenciar la convivència. L’equip docent del centre organitza caminades a Montserrat, en les que alumnes i professors, poden conversar al compàs de les seves passes empolsegades i despreocupades que discretament els indueixen a destensar-se i a cultivar vincles més profunds.

També cal destacar la figura de la coordinadora del Cicle Formatiu i tutora de les meves pràctiques al centre, l’Anna Fusté. Tota estructura se sustenta sobre uns fonaments que cal que siguin forts i estables. En aquest cas, Fusté és qui representa aquesta estructura. Lluny de ser una figura rígida, ella es guanya el respecte de l’alumnat gràcies a la seva passió, coherència i autenticitat. Per mi, es tracta d’un exemple claríssim del concepte “Saber ser, que té a veure amb cultivar les dimensions afectiva, actitudinal i moral” (Jordán, 2015), i que és clau a l’hora de conquerir l’autoritat en l’acte d’educar.

A l’inici d’aquesta assignatura parlàvem de com aconseguir el respecte de l’alumnat avui dia. Comentàvem el fet que, antigament, els docents imposaven aquesta autoritat a través de la por i que, en canvi, avui dia aquest respecte se l’havia de guanyar el docent de mica en mica.

L’Anna Fusté, s’ha guanyat una autoritat més real que la que es donava antigament a les aules. “L’alumnat respecta el docent perquè respecte a la persona i aquesta autoritat no desapareix en sortir de l’aula.” (Bertran, 2023).

De mica en mica he anat entenent que són precisament aquestes accions, senzilles, les responsables del bon ambient que es respira en aquest centre. Segurament, el fet de ser un recorregut breu (dos anys), d’una sola línia i amb grups d’estudiants reduïts ajuda molt al fet de poder generar aquestes dinàmiques. Tot i això, no vull oblidar mai aquest regust amb el qual marxo de l’EAD El Castell ni aquest gran aprenentatge final. Vull recordar sempre la importància de mantenir sempre un bon ambient de treball, no només amb la resta d’equip docent sinó amb totes les persones del centre, de l’entorn, del carrer… Tampoc vull oblidar que és molt important crear sinergies amb l’alumnat fora de l’aula perquè les tasques a dins funcionin millor i siguin més significatives. I finalment, vull seguir l’exemple de passió per la feina i amor per la professió que desprèn la meva tutora de pràctiques, Anna Fusté.

Amb tot això i el cor ple d’experiències, m’acomiado d’aquest viatge. Moltes gràcies a tots els companys i companyes amb qui, d’alguna manera hem compartit un trosset d’aquest viatge, a tot l’equip del centre IES El Castell i finalment, a la Ruth per guiar-me i valorar la meva feina i finalment, gràcies a l’alumnat que m’ha ajudat a créixer tant aquests mesos.

Seguim!

Bibliografia:

– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT

– Becerril, L.; Hernández, E.; Letosa, Àlex.; Desenvolupament, aprenentatge i eduació: fonaments per la pràctica al voltant dels set principis del aprenentatge. UOC; Setembre 2023.

Competències que treballo en aquesta entrada:

• PRRA11- Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.
• PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
• PRRA2- Demostrar domini en la llengua oral i escrita en la pràctica docent.
• PRRA6- Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació (tutors/es, orientadors/es, pedagogs/gues), als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic.

L’expectativa que jo tenia amb aquesta assignatura era posar en pràctica totes les eines que el màster ens ha anat proporcionant, i així ha estat. Durant el meu procés de pràctiques a l’IES El Castell, mantenir un diari de pràctiques ha estat una eina de valor incalculable. Aquest registre íntim no només ha reflectit el meu creixement i aprenentatge, sinó que també ha estat la brúixola que ha guiat les meves reflexions i decisions a l’aula. En aquestes pàgines, he capturat no només els meus èxits, sinó també els meus reptes, pors, errors, permetent-me analitzar i millorar constantment la meva pràctica docent. Gràcies a aquest diari, he pogut identificar les meves fortaleses i àrees de millora, adaptant així les meves estratègies d’ensenyament. En resum, el diari de pràctiques ha estat el meu company constant, proporcionant-me una visió clara i profunda del meu desenvolupament personal i ajudant-me a créixer de manera significativa en el meu rol docent.

Ara que ja estic a la recta final, reviso la guia del pràcticum i prenc consciència que, mitjançant aquest diari he pogut aprofundir en tots els eixos que es proposen:

• La construcció de la meva identitat docent. Evidentment, hi ha molt de camí per fer, però existeix un abans i un després d’aquesta assignatura, pel que fa a la meva identitat docent.
• L’ètica com a activitat reflexiva, ha aparegut en diverses entrades.
• L’exercici de l’habitus reflexiu i l’ús de l’escriptura reflexiva, els he desenvolupat a cada entrada, però també ha passat a formar part de mi les 24 hores del dia. L’habitus reflexiu, és el nostre sistema d’estructures de pensament, de percepció, d’avaluació i d’acció, la «gramàtica generativista» de les nostres pràctiques (Perrenoud, 2004, p. 13). Aquesta manera de pensar, un cop s’activa, forma part de tu constantment. O com a mínim, jo ho sento així.
• La pràctica reflexiva mediada, l’he posat en pràctica diverses vegades, però sobretot amb la meva tutora Anna Fusté i amb el professor de Comèdia de l’Art.
• La competència comunicativa del professorat l’he treballat a l’hora de posar en ordre les meves idees i vivències i això s’ha vist reflectit a la meva manera d’expressar-me també amb l’alumnat. Segons Sparks-Langer i Colton (1991), al llarg del pràcticum es posen en acció tres elements que serveixen per activar la reflexió del professorat que està en procés formatiu. Ara com ara, puc constatar que és cert, ja que, en l’àmbit personal, he vist com s’ha activat en mi l’element narratiu (el diari és l’instrument que l’activa), l’element crític (relacionat amb els aspectes ètics i morals de tot plantejament educatiu) i l’element cognitiu (el meu bagatge i els aprenentatges que estic fent en aquest màster).
• Tot i que el diari és virtual, la competència digital docent potser l’he treballat més a fons en altres activitats de l’assignatura, com ara en l’elaboració de la seqüència didàctica. Tot i això, en aquest diari he plasmat diverses evidències que demostren que s’ha fet ús d’aquesta competència.

He estat revisant les reflexions finals d’algunes companyes del màster i em fa feliç veure que, tot i estar a centres diferents, compartim molts aprenentatges.

Per exemple, em sento molt identificada amb la Sònia Martínez Juli, quan diu:

“Els processos reflexius sobre la pràctica docent han estat també una peça clau en el meu creixement professional durant el període de pràctiques”.

Justament això és el mateix que comentava jo en aquesta entrada.  Ella també comenta que:

“La comunicació, tant oral com escrita, ha estat una de les àrees en què m’he centrat especialment, donant molta importància en la transmissió del coneixement però també en les relacions amb l’estudiantat, els companys i altres membres de la comunitat educativa.”

En el meu cas, també ha estat un exercici que he posat molt en pràctica de manera conscient.

Amb la Mireia Ramon Cotano comparteixo aquest sentiment:

“En aquesta experiència he après dels errors, dels encerts, de l’observació, de la prova i error, d’impartir sessions de manera autònoma i relacionar allò que he presenciat a les aules amb els coneixements teòrics adquirits durant el transcurs del màster”.

I, igual que ella jo també

“em vaig acomiadar del centre de pràctiques amb un gran somriure al rostre”.

Quina sort i que bonic!

Comparteixo la reflexió del company Francesc Masnou Salat quan diu que:

“La gestión emocional particular y el clima de la clase son importantísimos”.

De tot això en vull parlar a la darrera entrada del meu diari.

La meva companya Eva Rodríguez Pérez, ha fet un comentari que m’ha fet somriure i amb el qual també m’identifico:

“Haig de confessar que tot i la mandra que em provocava haver d’escriure tantes entrades (ja em queixo com els meus alumnes!), m’ha anat molt bé. Escriure és terapèutic.”

Amén! Aquest procés d’escriptura crec que ens ha ajudat a totes i a tots a posar en ordre l’après i a prendre’n consciència real.

Bibliografia:

– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT

– Becerril, L.; Hernández, E.; Letosa, Àlex.; Desenvolupament, aprenentatge i eduació: fonaments per la pràctica al voltant dels set principis del aprenentatge. UOC; Setembre 2023.