
DdP13 – Què he après?
Competències que treballo en aquesta entrada:
PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
OERA24. Identificar les característiques de l’exercici d’una pràctica professional orientada a la qualitat dels resultats i basada en la sostenibilitat i la responsabilitat social.
Ara ja fa algunes setmanes des que va finalitzar l’aplicació de la meva proposta de Situació d’Aprenentatge. Els alumnes de 1r van seleccionar tres cançons que complien amb les necessitats del guió teatral que han elaborat conjuntament (ajudant-se d’un document amb els criteris de recerca i d’un Formulari d’Adequació que els vaig entregar a tall de bastida de suport). Per grups es van submergir en un procés de traducció d’aquestes tres cançons al català i posterior adaptació de la lletra, mantenint-ne la mètrica i el missatge original. Les versions adaptades (producte final) formaran part de l’obra de final de curs que, avui, encara no s’ha estrenat. Quan ho facin, ja haurà finalitzat la data final d’entrega del diari de pràctiques, però, tot i això, tinc un parell de vídeos enregistrats a l’aula que, lluny de ser el resultat final, són una bona evidència de la feina feta. Els adjunto al final d’aquesta entrada.
El professorat del centre continua aprofundint i dedicant hores a repassar aquestes cançons i em comenten que, tant l’alumnat com ells mateixos, estan molt contents del resultat. Com a centre, també els ha agradat molt la proposta de potenciar el català a través de les cançons de l’espectacle de final de curs. El projecte lingüístic de l’IES El Castell, mostra una gran voluntat que la llengua catalana no esdevingui una llengua exclusivament d’aprenentatge i de relacions formals. Per aquest motiu, qualsevol acció que promogui l’ús d’aquesta llengua vehicular serà impulsada i potenciada.
Què he après?
Durant tot aquest procés de pràctiques he après moltes coses, però la primera que vull destacar és que he pres consciència del camí tan inabastable i ple de possibilitats que s’ha obert als meus peus. Tenia clar que reflexionar sobre les situacions viscudes seria positiu, però no era conscient de fins a quin nivell ho seria. A “La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació” Ornellas, A. [Adriana]. (2021), es comenta que el període de pràctiques en el que hem estat immersos aquests darrers mesos, és el moment idoni perquè desenvolupem, com a futurs docents, l’habitus reflexiu. Estic molt d’acord amb aquest plantejament, igual que també ho estic amb Freire (2004) quan comenta que:
“[…] es necessario que los profesores reflexionen sobre su práctica pedagógica de modo permanente.”
O amb Perrenoud (2004) quan afirma que:
“Para dirigirse hacia una verdadera práctica reflexiva, es necesario que esta postura se convierta en algo casi permanente.”
Fa pocs mesos que he incorporat l’habitus reflexiu en la meva pràctica i ja han estat força les vegades en les quals m’he sorprès a mi mateixa d’algunes reflexions que he fet gràcies a seguir el camí que ens han dibuixat grans sociòlegs i estudiosos com ara Philippe Perrenoud (2004), John Dewey (1989), Donald Schön (1987), Van Manen (1998), David Kolb (1984), i molts d’altres que ens han anat guiant al llarg d’aquest pràcticum.
He aconseguit prendre consciència de coses que no feia bé, n’he pogut reflexionar en profunditat i he tingut l’oportunitat de repetir-les aplicant canvis amb tota la intenció de millorar la meva acció docent. El resultat no ha donat sempre els fruits que jo esperava, però, tal com diu la meva tutora de pràctiques, A.Fusté, m’he apropat més al tipus de persona i docent que vull ser.
Crec que en alguns moments d’aquest camí m’he situat al nivell de reflexivitat 3 (crític) de Van Manen, ja que he tingut en compte criteris morals, ètics i normatius en les meves reflexions sobre l’acció educativa. Segurament, mantenir-se estable i de manera permanent dins aquest nivell, és una tasca complicada per qualsevol docent. És possible que, de vegades, aparegui el nostre “docent pràctic” (nivell 2) que vulgui ocupar-se de les conseqüències de determinades estratègies, del currículum, etc. Tot i això, vetllaré per mantenir-me sempre en un estat de docent experta reflexiva sense perdre l’esperit crític.
M’ha ajudat molt el fet que, la meva fos una pràctica reflexiva mediada (Cerecero, 2018), en la que sempre m’he sentit molt acompanyada per la resta de docents així com per la meva tutora de pràctiques. Poder compartir punts de vista i el fet que m’oferissin tants espais i propostes col·laboratives per poder desenvolupar-me ha estat un regal.
Tanmateix, crec que alguns dels meus coneixements adquirits al màster han resultat d’interès per altres docents del cicle, que han fet palès el seu acord i la seva voluntat d’aplicar-los també.
Un altre aspecte important que he après és a autocorregir-me en el meu afany per la perfecció i els resultats immediats. Inicialment, tenia la tendència a sobre exigir-me i buscar sempre els millors resultats en l’alumnat. No obstant això, he après a reconèixer la importància del procés d’aprenentatge i a valorar el progrés de cada alumne més enllà dels resultats finals. Això m’ha ajudat a ser més flexible i comprensiva, i a centrar-me en el creixement personal dels estudiants.
En definitiva, he de confessar que estic molt sorpresa de com m’ha canviat el fet de realitzar aquest diari de pràctiques. En un inici pensava que seria, una mica, com escriure unes memòries o un resum de les experiències viscudes. Ara entenc perfectament que no es tracta d’això sinó del fet que:
“existeix una clara distinció entre la reflexió ocasional com una activitat mental natural i espontània en l’ésser humà i la pràctica reflexiva, que ha de ser una activitat apresa, una postura intel·lectual metòdica davant la pràctica professional i que requereix una metodologia i una intencionalitat per part de qui l’exercita.”
Domingo (2013).
- Viva Tutte le Vezzose – Versió Original en italià de Felice Giardini (s. XVII i XVIII) adaptada al català per l’alumnat. (Han deixat parts en italià per mantenir el contacte amb l’origen d’aquest gènere teatral).
-
Canción sin miedo – Versió original en castellà de Vivir Quintana, adaptada al català per l’alumnat.
Bibliografia:
– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT
– Becerril, L.; Hernández, E.; Letosa, Àlex.; Desenvolupament, aprenentatge i eduació: fonaments per la pràctica al voltant dels set principis del aprenentatge. UOC; Setembre 2023.
Debatcontribution 0el DdP13 – Què he après?