Fa uns dies vaig compartir una entrada titulada “La profe motivada” en la que analitzava el meu comportament durant una sessió “classe magistral” impartida a l’alumnat de primer del Cicle. La conclusió a la qual vaig arribar, i que també es reflecteix molt bé a l’anterior post o m’analitzo a mi mateixa mitjançant el model Ceba de Korthagen, és que la meva pràctica docent sovint es veu afectada per algunes de les meves emocions.

“En aquest moment em vaig adonar que estava imposant el meu ritme de treball sense ser conscient que ells no eren professionals treballant sinó alumnes. No vaig recordar que davant d’una determinada situació d’aprenentatge, el punt de partida de cada estudiant és diferent. A més, cada àmbit personal (social, afectiu, cognitiu, lingüístic, físic…) té un ritme de desenvolupament diferent, que no és en bloc. Jo em vaig oblidar d’aquesta realitat i em vaig deixar endur per l’entusiasme.” D. Roig (2024) DdP5 Intervenció acompanyada.

Setmanes més tard, a l’hora d’elaborar i posar en pràctica la meva seqüència didàctica vaig tenir en compte aquest patró de comportament. En primer lloc, ja vaig plantejar les activitats de manera espaiada i donant temps a cada activitat. No negaré que mentre ho plantejava, una veueta dins meu em deia que allò era una mica pèrdua de temps, però no li vaig fer cas. Després, durant la posada en pràctica, vaig procurar escoltar millor les necessitats de l’alumnat i també els ritmes i dinàmiques de treball que es generaven dins l’aula.

Per continuar amb l’anàlisi i fer-ho amb més profunditat, tornaré a utilitzar El model ATOM (Domingo i Gómez, 2014). D’aquesta manera podré comparar millor els canvis que he dut a terme en la meva pràctica respecte al post número cinc del meu diari, ja que es tracta de dues accions similars.

Imaginari docent o motxilla docent:

El meu imaginari no ha canviat gaire respecte a l’anterior anàlisi. Els meus anys d’estudiant d’Arts escèniques a l’Institut del Teatre són els mateixos i el fet que m’entusiasmés estar-me hores i hores cantant cançons també. Conec bé les activitats que a mi m’agradava fer quan era estudiant, però també he pres consciència real (encara que sembli molt obvi) que cada persona és diferent encara que comparteixin aficions o passions.

Aspectes curriculars i didàctics:

En aquest cas es tractava d’una activitat complementària dins l’assignatura de Commedia dell’Arte. En aquesta assignatura, de caràcter anual, l’alumnat ha de realitzar un taller (obra de teatre) i presentar-lo públicament a la plaça del poble a final de curs. La meva seqüència didàctica, concretament, pretenia potenciar l’ús del català mitjançant un procés de traducció i adaptació de tres de les cançons que han de cantar en aquesta obra de teatre.

Aquesta vegada, ha estat l’alumnat qui ha escollit les cançons que volia treballar (i constato que això els ha mantingut motivats tot el procés). Jo he procurat mantenir-me en una postura de guia acompanyant-los tota l’estona. Els he donat eines perquè puguin desenvolupar les tasques i m’he mantingut present i atenta, a tall de bastida de suport, per cooperar amb ells i elles a l’hora de resoldre qualsevol dubte que pogués sorgir.

En aquest punt, també m’agradaria recordar-me a mi mateixa que el fet de preparar tan bé la sessió m’ha donat molta tranquil.litat a l’hora de dur-la a terme. No sentia la pressió d’haver de córrer perquè ja estava plantejat d’aquella manera d’entrada.

Coneixement teòric:

En aquest cas vam treballar tres autors (vam procurar, amb el professor de l’assignatura i la tutora de pràctiques, que tinguéssin en compte la presencia femenina a l’hora de seleccionar repertori) :

• Canción sin miedo, de la compositora Vivir Quintana (2020)
• Tonight Quintet, del musical WestSide Story (1957) amb música de Leonard Bernstein i lletra de Stephen Sondheim.
• Viva Tutte la Vezzose, de Felice Giardini (s.XVII i XVIII)

També van assistir a una masterclass de traducció i adaptació de lletres de cançons impartida pel professional del sector Marc Gómez (actor, doblador, traductor i adaptador).

Emocions i sentiments:

Aquesta vegada he estat molt atenta a la meva tendència de voler caure bé a l’alumnat i de voler obtenir bons resultats de manera ràpida.

Com he comentat anteriorment, la preparació prèvia i acurada de les activitats, la reflexió que havia fet anteriorment, i el fet de mantenir-me alerta per no caure als meus propis paranys, m’ha ajudat molt a gaudir d’aquests dies de treball.

Aspectes ètics:

Aquesta vegada, tot i treballar amb el mateix grup de primer en el qual no totes i tots tenen el mateix nivell de cant, vaig procurar repartir les veus de manera equitativa. L’alumne a qui vam anomenar M en l’anterior anàlisi ha pogut participar molt més en aquesta activitat que, és clar, era molt més competencial i tocava diverses disciplines. Pel que fa a la part de cant concretament, és cert que M segueix cantant tan fluix que sembla que no emeti cap so, i tot i que n’era conscient tota l’estona, no vaig saber com aconseguir que perdés la vergonya. El professor de l’assignatura, va tenir una idea magnífica. Li va proposar a M, que fos l’encarregat de tocar un instrument per acompanyar les cançons. Vaig al·lucinar de la facilitat amb la qual M es manegava tocant el calaix. Tots els companys i companyes el van aplaudir i ell estava pletòric.

En aquest moment vaig recordar que en l’ABP és important que els materials siguin variats, flexibles per adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge i adaptables a cada alumne.

M, ara se sent més integrat al grup, gaudeix del moment de les cançons, i segurament aquest empoderament l’ajudarà a perdre la vergonya.

Intencionalitat:

Aquesta vegada, els objectius els tenia molt pautats i puc constatar que, en general, la temporització ha estat bona.

Tot el procés de treball ha estat satisfactori, les dinàmiques de treball han estat bones, la feina per grups s’ha desenvolupat correctament, en els debats que hem fet hi ha hagut força participació, el resultat de les lletres adaptades ha estat molt satisfactori… en aquest sentit tot ha anat molt bé i ningú s’ha estressat (com va passar l’anterior vegada). Tot i això, és cert, que els resultats obtinguts es podrien millorar en un aspecte. L’alumnat necessita més hores de pràctica perquè aquelles cançons els hi sonin bé.

No puc evitar pensar que, si els hagués pressionat més, hauríem pogut practicar més vegades la part musical d’aquesta seqüència didàctica. Tot i això, em tranquil·litza pensar que la meva tasca en concret era potenciar l’ús del català i això s’ha fet amb escreix.

Un cop més, les pautes de Dewey (1989): indagació, observació i investigació, m’han ajudat a analitzar la meva pràctica docent i aquesta vegada el resultat em fa feliç perquè veig que hi ha hagut evolució en la meva pràctica docent.

Seguim endavant!

Bibliografia:

– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT

– Becerril, L.; Hernández, E.; Letosa, Àlex.; Desenvolupament, aprenentatge i eduació: fonaments per la pràctica al voltant dels set principis del aprenentatge. UOC; Setembre 2023.