Publicat per

DdP9 – Avui em situo enmig de la ceba!

Ja fa mesos que vam començar aquest màster i estic molt contenta dels aprenentatges que estic fent. Com he comentat anteriorment, jo ja havia donat classes anteriorment però no era conscient de tantes coses com ho començo a ser ara. Aquesta sensació és molt reconfortant.

En aquesta entrada, m’agradaria situar-me a mi mateixa dins el model Core reflection o reflexió essencial (Korthagen, 2004) també anomenat model ceba. Crec que em pot ajudar a prendre consciència del punt en el que estic dins el meu procés d’aprenentatge personal per arribar a ser la docent “experta reflexiva” que vull ser. Com comenta J.Dewey (1910) en el llibre How We Think, “No n’hi ha prou en conèixer mètodes per cultivar l’actitud reflexiva sinó que, per part de l’individu, ha d’existir:

  • Obertura de ment: disposició a acceptar diferents punts de vista i altres alternatives.
  • Responsabilitat: disposició a acceptar les conseqüències de les accions portades a terme.
  • Entusiasme: disposició a aprendre quelcom nou, positivament, a partir d’una visió d’obertura i de responsabilitat.”

Així doncs, mitjançant la indagació, l’observació i la investigació procedeixo a realitzar aquest autoanàlisi i a submergir-me al centre de la ceba!

Nivells de reflexió

Descripció

Qüestions

ENTORN

Em centraré en l’aula com a entorn en el qual em vull analitzar en aquest cas. La meva relació amb la totalitat d’alumnes en aquest espai.

Amb què em trobo?

– M’he trobat amb un context en el qual l’alumnat, en general, està força motivat i sent passió per la matèria.

– Tot i això, el seu desenvolupament personal és molt similar a l’alumnat de l’Institut, tot i tenir alguns anys més.

– Segons el meu punt de vista, no tenen inculcats els valors de l’esforç i el sacrifici així que es dediquen a fer els mínims per satisfer el professorat.

– No detecto que hi hagi cap mala intenció al darrere, més aviat desconeixement del que es trobaran al món professional.

COMPORTAMENT

Quines accions educatives observo en mi.

Què faig?

– Exigeixo a l’alumnat que es comporti com jo ho faria. Em costa veure que no s’esforcen i no començar a fer un discurs sobre tot allò que es trobaran quan vulguin ser actors i actrius professionals.

– Soc conscient que estic basant-me en la meva experiència pròpia i que cada camí és diferent. Ells i elles poden tenir experiències diferents i no els hauria de condicionar.

– M’agradaria ajudar-los a fer que ells i elles mateixes trobessin la passió que els fes esforçar sense que això suposés una incomoditat. Que veiessin aquest esforç com quelcom positiu.

COMPETÈNCIES

Les meves competències, coneixements, habilitats…

En què soc competent?

– Els catorze anys que porto treballant en el món del teatre musical m’han donat una perspectiva força àmplia de moltes coses. Sento que tinc experiència com a actriu, com a companya d’escena, com a membre d’una companyia, com a treballadora, com a empresària…

– La meva passió pel teatre m’ha portat per un camí que m’ha fet créixer molt. M’he convertit en una persona amb una alta capacitat de resiliència, de perseverança i d’esforç.

CREENCES

Estereotips que tinc o  idees preestablertes.

Què crec?

– Crec és que la felicitat és tasca d’un mateix. Crec en la sort, però la sort és com els diners, pot ajudar moltíssim, sí, però no és suficient ni és essencial.

– Crec en el treball personal, en dedicar temps a les coses que ens importen i en el fet d’entregar-se apassionadament i amb consciència a qualsevol tasca que es realitzi. Per mi, aquest és l’èxit.

IDENTITAT

La manera en la qual percebo la meva identitat professional o personal.

Qui soc?

– A la vida soc filla, parella, cosina, germana, amiga… Soc moltes coses i procuro dedicar-hi molta atenció.

– Professionalment, em sento molt satisfeta perquè he aconseguit un dels meus objectius vitals que és dedicar-me i viure d’allò que més m’agrada, el teatre.

MISSIÓ

El lloc que ocupo en el món, els meus valors i objectius, la meva missió.

Què m’inspira?

– El meu propi desenvolupament com a ésser humà és una de les coses que m’inspira constantment. Tot el que faig, ho faig amb la intenció de convertir-me en millor persona. No ho dic en un sentit religiós, em refereixo a explotar al màxim el meu potencial, a esforçar-me per millorar el que no m’agrada i per desenvolupar el que sí. Estic segura que créixer i convertir-me en la versió més evolucionada que pugui ser, em permetrà gaudir al màxim de la vida.

– Així, podria dir que preservar la felicitat és un dels meus objectius vitals.

– En una escala menys filosòfica, el que m’inspira és la meva família, tenir cura de les persones que estimo, el món artístic, la música, la natura i la tranquil·litat.

– M’agradaria poder transmetre tot allò que a mi m’ha ajudat en el meu camí a l’alumnat.

Suposo que és complicat despendre’s de les creences pròpies, de la pròpia motxilla com a docents, i dedicar-nos a fer una pedagogia neta de prejudicis. El primer pas és prendre’n consciència i a partir d’aquí continuar fent treball personal en aquest sentit.

Crec que la veritable tasca docent és aprendre a guiar-los amb empatia i a inspirar-los a trobar el seu propi camí cap a l’esforç i l’excel·lència. En aquesta relació d’aprenentatge, em cal trobar un equilibri entre el repte i la comprensió, entre l’exigència i l’acceptació. Aquesta és la clau per a un creixement conjunt, on tant els alumnes com jo mateixa puguem créixer i evolucionar.

Debat0el DdP9 – Avui em situo enmig de la ceba!

Deixa un comentari