Publicat per

DdP8 – Proposo una rúbrica Autoavaluativa!

L’alumnat de primer curs del Cicle Formatiu en Tècniques d’Actuació Teatral on duc a terme les pràctiques, ja fa setmanes que estan desenvolupant el projecte interdisciplinari, de creació col·lectiva, d’una obra teatral del gènere de Commedia dell’Arte. Com és normal en els processos creatius en grup, han sorgit tensions i disputes entre alumnes en determinats moments i amb el docent B.Mestre, que és qui dirigeix aquest projecte, ho hem observat.

A la darrera sessió que vam tenir, hi va haver diversos incidents que em van fer reflexionar sobre la teoria de la justícia de Rawls (1979). Tenint en compte el principi d’igualtat d’oportunitats, tot l’alumnat ha de tenir el mateix dret d’aprendre i, per tant, cap company o companya de classe hauria d’interferir-hi. El que complica la situació, és que la majoria d’aquests incidents no eren malintencionats ni es tractava de comportaments disruptius. Tot i això, cal parar-hi atenció com a docent i posar atenció a com millorar la dinàmica de grup.

Després de comentar-ho amb el docent, B. Mestre, ell mateix em va proposar si em venia de gust elaborar una activitat d’autoavaluació reflexiva per dur a terme amb l’alumnat a la següent sessió. La proposta em va fer molt de goig i avui us la compartiré per aquí.

Per posar-nos millor en context, analitzaré la situació del grup classe mitjançant el model de reflexió R5 de Domingo (2013).

  1. Situació per reflexionar:

Durant els darrers assaigs del Taller de comèdia, la dinàmica del grup no ha estat del tot fluida.

– Un alumne, a qui anomenarem Perfeccionista (P), es dedica a corregir als seus companys i companyes cada vegada que actuen. P, està molt atent i participa aportant idees i prenent notes de totes les indicacions que fa el professor. La seva actitud és positiva en aquest sentit i exemplar, ja que, hi ha altres alumnes que no participen gaire o que es dediquen a fer brometes quan no els toca treballar. Tot i això, les constants interrupcions per fer aportacions són cada vegada més freqüents i tant el docent com la resta d’alumnes comencen a sentir-se incòmodes.

– Hi ha un alumne, a qui anomenarem Cantant (C), ja que és un noi a qui li agrada molt cantar, que respon força malament a les correccions que li fa P. En realitat, sembla que a ningú li agrada que un altre company o companya li faci comentaris sobre les propostes, però C, és dels pocs que s’hi rebel·la directament i contesta a P.

El docent ha explicat repetides vegades que és important no fer comentaris sobre la feina dels companys, ja que es tracta d’un procés de treball molt artesanal, que requereix temps, que és delicat perquè implica un treball emocional, que cadascú té el seu propi procés personal i que un mal comentari pot trencar un bon desenvolupament. Tot i això, a P li costa molt frenar les seves opinions, ja que, com ell mateix diu, és un gran amant de la direcció escènica.

2) Reconstrucció a posteriori:

  • A priori, P sempre m’havia semblat un alumne model que volia ajudar als companys i que mostrava una actitud implicada que, com a docent, és molt agraïda.
  • El que m’ha fet qüestionar si aquella dinàmica era saludable han estat diverses coses: en primer lloc, veure les mirades de circumstàncies entre els altres alumnes cada vegada de P feia una de les seves aportacions. En segon lloc, veure com una companya marxava de classe amb el cap cot mentre P, al seu costat, li explicava que no ho havia fet bé. I, en tercer lloc, veure com, en determinats moments, el docent no podia acabar una explicació per les interrupcions de P.
  • Tot això m’ha fet veure que, probablement, caldria implementar alguna estratègia per revertir aquesta dinàmica.
  • Aquesta reflexió l’he fet a posteriori. Durant la sessió, simplement observava.
  • Els sentiments que tenia eren d’incomprensió. Pensava que com podia ser que, un grup de joves tan macos i apassionats pel teatre, en ple procés del seu projecte de final de curs, estiguessin “picant-se” entre ells.
  • Inconscientment, de vegades pensava que P podia tenir raó en certs comentaris, però el que reflexiono quan ho analitzo és que no li correspon a ell fer-los. Aleshores, em plantejo la següent qüestió: de quina manera podem reflexionar conjuntament sobre aquest tema amb l’alumnat? Com ho fem perquè P entengui de veritat la repercussió que tenen els seus comentaris?

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

Gràcies al màster, em venen al cap moltes idees i la que millor m’encaixa en aquest cas és la rúbrica autoavaluativa.

Crec que és interessant, per mantenir una bona sensació dins l’aula, no esbroncar a ningú ni imposar una dinàmica de funcionament “perquè ho diu el professor” (s’ha intentat i no ha acabat de funcionar) sinó procurar que siguin els mateixos alumnes els qui arribin a les seves conclusions. Per això he elaborat una rúbrica, que adjunto en aquesta mateixa entrada, que pretén fer-los reflexionar sobre el tema, sense fer acusacions ni imposar idees.

El que m’agradaria és que l’alumnat fos conscient que segons quines paraules, encara que dites amb bona intenció, poden fer mal als companys. De la mateixa manera, crec que també és important comprendre que, de vegades, darrere un mal comentari potser hi ha una bona intenció mal formulada. Sigui com sigui, mitjançant la pràctica reflexiva i una bona comunicació, estic segura que la situació millorarà.

4) Conclusions finals:

La setmana vinent aplicarem aquesta proposta d’intervenció i en una propera entrada acabaré de desenvolupar aquest apartat explicant-vos si l’activitat ha funcionat.

RÚBRICA AUTOAVALUATIVA

Debat0el DdP8 – Proposo una rúbrica Autoavaluativa!

Deixa un comentari