Ja fa dies que reflexiono sobre possibles temàtiques que m’agradaria investigar en el meu TFM i de mica en mica vaig concretant les meves idees. El que tinc cada cop més clar és que vull centrar-me en el Teatre com a eina educativa, però soc conscient que tinc al davant un ventall tant interessant com amplíssim, i no puc anar-me’n a can Pistraus, sinó que, he de centrar-me en l’àmbit de la llengua catalana. Tot i això, aprofito aquesta entrada per deixar-me anar lliurement i veure si aquesta idea de TFM podria resultar factible.

Em valdré del model de reflexió crítica de Brookfield (1995). Soc conscient que aquest model consisteix a investigar i revisar accions docents pròpies, però, crec que també em pot ser útil per mirar-me a través de les seves lents i comprendre millor quines inquietuds pròpies m’han portat a voler investigar en aquesta direcció.

Lent 1: L’autobiografia i experiència personal del docent

En aquest sentit, puc constatar que el teatre ha estat un element clau en el meu desenvolupament com a persona i, també, pel que fa a les meves habilitats emocionals i socials. Al llarg de la meva vida m’he trobat amb molts centres que fan ús del teatre com a eina terapèutica o educativa per tractar aquestes competències.

La competència verbal està implícita en el teatre, però, curiosament, no he trobat tants estudis que posin el focus en aquest punt en concret: El teatre per afavorir la llengua oral.

Exigim a l’alumnat que parli bé a l’hora de fer una exposició oral, però no els donem les eines per fer-ho. El currículum no contempla la importància d’elaborar sessions destinades a millorar l’expressió corporal, la dicció, el control de la veu i la respiració. Totes aquestes eines tan importants per la vida, i que es treballen a través del teatre, s’apliquen, únicament, a l’alumnat d’Arts Escèniques.

Jo he constatat una gran millora en la meva dicció catalana després d’haver cursat uns estudis teatrals. He vist la millora que està fent l’alumnat del Cicle Formatiu on faig les pràctiques i, quan sento parlar els alumnes d’ESO o batxillerat del centre amb un català tan precari, penso que a tots i totes els aniria molt bé fer una obra de teatre, memoritzar un text ben escrit en català, treballar-ne la dicció i aprendre a parlar pronunciant correctament cada paraula.

Lent 2: La visió dels alumnes i la interpretació que fan d’ell i de les seves actuacions

He comentat el tema amb l’alumnat de manera informal, però m’agradaria realitzar una enquesta ben elaborada (potser si finalment el TFM segueix aquesta direcció, la realitzaré) per obtenir una idea més fonamentada de la seva opinió envers aquesta temàtica.

Lent 3: Les percepcions dels seus col·legues per contrastar els fets

He estat comentant amb altres companys docents i amb la meva mentora de pràctiques el gran potencial del teatre a l’hora de treballar la llengua catalana i tothom coincideix en el fet que, evidentment, és una eina meravellosa, competencial i interdisciplinària.

Lent 4: Les perspectives teòriques

La creació i la interpretació teatral implica la posada en marxa de diversos mecanismes que fan que es desenvolupin molts àmbits competencials i això fa que es converteixi en una eina educativa vertebradora de projectes i imprescindible en el desenvolupament personal de l’alumnat.

Si ens centrem en el Teatre com a eina educativa en l’àmbit de la llengua catalana, podem assegurar que ajudaria molt en:

La dimensió de la comprensió lectora: sobretot les competències 1 i 2.

La dimensió de l’expressió escrita: (si el projecte inclou l’escriptura d’un guió): competències 4,5 i 6

La dimensió de la comunicació oral: competències 7,8 i 9.

La dimensió literària: sobretot les competències 10 i 12.

La dimensió actitudinal i plurilingüe: el teatre potencia, sobretot, l’hàbit lector i l’actitud d’escolta (Actituds 1 i 2).

Tenint en compte aquest llistat, ens adonem que, el fet teatral, integra l’ús de, pràcticament, totes les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (lectura, escriptura, comprensió lectora, expressió oral, expressió escrita, dicció, recerca literària, etc.).

A més, si ampliem el camp d’estudi, ens adonem que, el teatre reforça el treball de les competències bàsiques a molts més àmbits:

Àmbit social (itineraris històrics d’obres, personatges, estudi de les diferents èpoques i espais on es poden desenvolupar les obres a interpretar o crear…).

Àmbit artístic (tot el que implica una creació o muntatge d’un projecte, ja sigui el disseny de vestuari, maquillatge, disseny de l’espai, decorats…).

Àmbit personal i social (tot el treball en grup, la convivència amb els diferents membres, treball de gestió d’emocions, hàbits, autonomia, rols grupals, imaginació per crear espais nous, i llibertat per trobar-se i descobrir-se en altres àmbits…).

Àmbit matemàtic (treball del càlcul de despeses que suposa una producció teatral, planificació de pressupostos, comptabilitat, càlculs de taquilla, mesures, resolució de problemes…).

Àmbit científic-tecnològic (el disseny d’il·luminació, so, materials i muntatge d’escenaris…).

Àmbit digital (tota la producció d’audiovisuals, projeccions, i conèixer programes per dur a terme tota la part tècnica d’una obra teatral).