Avui m’agradaria enfocar-me en el principi d’aprenentatge número 4: Diferències individuals, atenció a la diversitat, ritmes de desenvolupament.

El grup de segon està constituït per deu alumnes. Un d’ells, presenta un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i, per tant, disposa d’un informe de Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). L’anomenarem X. D’altra banda, al mateix grup, hi ha l’alumna de qui vaig estar parlant a l’entrada número tres del diari i a qui vam decidir anomenar A. Aquesta alumna, a tall de recordatori, es dedica a reivindicar, de forma disruptiva, qüestions relacionades amb la discriminació i la transfòbia. Es tracta d’una persona transsexual no binària que ha viscut experiències molt complicades al llarg de la seva vida. A més, ella afirma presentar un diagnòstic lleu d’autisme i dislèxia, però no ha mostrat cap mena d’informe al centre.

La resta de companys gestionen força bé la convivència a l’aula, però sí que és cert que, de vegades, coordinar aquest grup no em sembla gens senzill. A, reclama molta atenció al professorat i si no li fan prou cas s’enfada, es victimitza i es compara amb el seu company X, a qui, segons ella, el professorat tracta de manera especial.

Existeix una espècie d’enveja d’A envers X que es tradueix en petites reaccions de “maltractament” per part d’A cap a X.

Aquests estudiants ja han acabat el batxillerat, però, diverses actituds que mostren reflecteixen que encara estan dins la fase d’adolescència i que, per tant, cal tenir-ho en compte com a docents.

He constatat en primera persona que “Existeixen grans diferències en el ritme del desenvolupament de l’alumnat; dins d’una mateixa aula, podem trobar nois i noies amb aparença infantil i alhora altres d’aparença més jove o d’adult jove. La maduració (la pubertat, amb els canvis hormonals que desplega) hi és al darrere.” (Grabe, 1986).

Perquè us feu una idea de l’heterogeneïtat  de la que us parlo, dins d’aquest grup hi ha: 

– Un parell de noies que estan molt motivades amb els estudis i tenen una gran capacitat de concentració i treball.

– Hi ha dos nois que semblen molt més jovenets del que són i necessiten bellugar-se sovint. Tot el que són activitats físiques se’ls hi donen molt bé, però a l’hora de treballar asseguts són incapaços d’estar més de mitja hora concentrats.

– Hi ha X, que tot i ser major d’edat, mostra un comportament molt més infantil que els seus companys. Tot i això, destaca per la seva gran capacitat de retentiva (a l’hora de memoritzar guions teatrals, ell s’aprèn de memòria el text de totes les seves companyes).

– Hi ha A, que quan l’apassiona una activitat s’hi entrega amb cos i ànima, però és força inestable emocionalment. Aquest patró d’inestabilitat és un impediment a l’hora de treballar estats emocionals en un context d’estudis teatrals, ja que si l’alumna se sent insegura o no té prou control emocional, no podrà explorar amb seguretat.

– Finalment, dins el mateix grup, també hi ha una alumna que té trenta-set anys. En el seu cas, ella ja venia amb un bagatge com a actriu i com a persona, fet que es fa notar en molts casos.

Tenint en compte aquest context, posar focus al moment de desenvolupament en què es troba l’alumnat per proposar reptes d’intervenció apropiats que els resultin interessants a tots i a totes, em sembla força complicat. Trobar la manera de donar suport a tots els estils d’aprenentatge és un desafiament constant per als docents.

Un exemple senzill pot ser la situació que explicaré tot seguit, mitjançant el mètode R4 de pràctica reflexiva de Domingo (2013), i que es va donar fa un parell de dies.

R1. Realitat viscuda a l’aula per reflexionar: El tutor d’aquest curs va demanar als alumnes que suggerissin obres teatrals que els agradessin de cara a treballar-les durant els dos darrers trimestres. Allò va ser una batalla campal. Cadascú suggeria idees en funció dels seus interessos i no arribaven a cap mena d’acord. El tutor va prendre nota de les idees, però va concloure el debat dient a l’alumnat que finalment, l’equip docent seria qui prendria la decisió final tenint en compte, això sí, les idees esmentades. L’alumnat no va quedar massa satisfet amb la resposta i a l’hora de marxar continuaven debatent entre ells i elles les diferents propostes.

R2. Reconstruir el fet a posteriori: El fet de veure com l’alumnat no aconseguia posar-se d’acord m’ha fet pensar en el principi d’aprenentatge número quatre: “El gran nombre de diferències individuals existents dins una mateixa aula associades a diversos factors com ara l’edat, les dificultats d’aprenentatge, les NESE, etc.”(Grabe, 1986).

En aquell moment, en veure la manca d’escolta entre l’alumnat i la necessitat que tenia la majoria d’imposar idees pròpies sense valorar les dels companys, m’ha fet pensar que no es posarien mai d’acord i que aquell projecte estava condemnat al fracàs. He sospirat empatitzant amb el pobre tutor, que havia de posar ordre.

R3. Reflexió individual autoregulada: L’actitud de l’alumnat era força rígida en general, però com a element positiu, m’agradaria destacar la gran participació que hi ha hagut. Sembla que la idea els engresca i realment tenen moltes idees així que podem parlar d’un alumnat motivat.

R4. Reflexió grupal: No l’he aplicat en aquest cas.

R5. Planificar nova intervenció: Gràcies a les diferents assignatures d’aquest màster, disposo de noves eines que m’ajuden a idear recursos de cara a millorar situacions com aquesta. Per exemple, crec que pot ser de gran ajuda el fet de definir les expectatives del projecte des del principi, és a dir, que tot el grup classe prengui consciència de l’objectiu d’aquest muntatge teatral abans de fer la pluja d’idees. Alhora, també ajudaria el fet de fer ús de tècniques de presa de decisions, com votacions o consens. D’aquesta manera no tornarem a caure en discussions interminables.

Sigui com sigui, crec que bans de tirar la tovallola encara es podria fer un segon intent de debat a l’aula tenint en compte que la diversitat dins d’una aula és una realitat rica i complexa que pot enriquir l’experiència educativa. Si l’alumnat és conscient d’això entendrà que totes les idees poden sumar i que, precisament, les diferències entre elles i ells són el que faran que la seva representació sigui única. 

Bibliografia:

– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT

– Becerril, L.; Hernández, E.; Letosa, Àlex.; Desenvolupament, aprenentatge i eduació: fonaments per la pràctica al voltant dels set principis del aprenentatge. UOC; Setembre 2023.