Ja fa uns dies que passejo per l’EAD i observo diverses classes, reunions, actes…

Remarco novament el bon ambient que hi ha entre el professorat del Cicle i la bona disposició, en general, per aprendre per part de l’alumnat.

En aquesta entrada del diari m’agradaria compartir-vos una experiència viscuda que crec que es pot vincular amb molts continguts i competències que hem treballat en les diferents assignatures del màster:

Assisteixo a una sessió especial de l’assignatura FOL, en format de classe magistral sobre “estratègia per actors, actrius i actoris” de cara a enfocar-se al món laboral. Imparteix la classe el professor expert Sergi Cervera (extern al centre) i estem a la tercera sessió d’aquest conjunt de sessions impartides per Cervera. L’alumnat escolta amb molt d’interès i participa activament aportant vivències i reflexions personals. És evident que aquesta activitat els hi és molt productiva i significativa. Es comenten opcions de futur i estratègies de màrqueting. Es respira molta motivació a l’ambient.

El professor els va proposar una SD molt interessant per treballar sobre la seva identitat com a actors i actrius. El producte que havien de fer els alumnes consistia a realitzar una enquesta per internet (ús de xarxa de competències STEM) en la que compartien un qüestionari de preguntes breus als seus seguidors sobre “com els veuen des de fora com a actors i actrius” (quin perfil projecto?).

Avui, en aquesta sessió comenten i debaten sobre els resultats obtinguts en aquestes enquestes. Gràcies a aquests resultats reals, els estudiants arriben a conclusions sobre quina imatge projecten al món i si aquesta es correspon amb la imatge que tenen d’elles i d’ells mateixos. Amb tota aquesta informació començaran a desenvolupar estratègies per entrar al mercat laboral en futures sessions.

A mitja sessió es desencadena un petit entrebanc que explicaré mitjançant el cicle reflexiu de Graham Gibbs:

Descripció de la situació: La majoria d’alumnes participen amb facilitat. Una noia s’adona que no ha fet la feina correctament i es bloqueja.

Sentiments o pensaments que se’n deriven: L’alumna en qüestió plora per la frustració de no haver entès bé l’exercici.

Què passa a continuació? El professor reacciona molt bé, segons el meu punt de vista, ja que s’atura la tranquil·litza amb molt de tacte i li proposa feina a fer mentre els altres continuen debatent. Li comenta que més tard, quan ella hagi pogut revisar els resultats de la seva enquesta, reprendran el comentari. Ja sabem que no tots els alumnes funcionen igual i és crucial tractar-los amb respecte i tenir molta empatia (tal com ha fet Cervera). “La clau de com fer-ho ens la proporciona el concepte de tacte pedagògic”, Van Manen (1998)”

Ella es calma mentre una companya l’acaricia amb el braç. Com ja he comentat anteriorment, hi ha molt bon ambient de treball en aquest centre.

Anàlisi de resultats: L’alumna es calma en el moment en què el professor, amb empatia, però amb fermesa l’ajuda a entendre quin era l’objectiu de la tasca i que equivocar-se no és cap problema. Ho fa amb coherència i autenticitat “cal explicar el perquè fem les coses d’una manera i no d’una altra i quin és l’objectiu pedagògic que hi ha al darrere” (Carlota Álvarez).

Un cop calmada, l’alumna s’ha posat a treballar i al final de la sessió han pogut comentar i debatre el seu cas de la mateixa manera que s’ha fet amb els altres companys i companyes.

Conclusions: Podem afirmar que, Cervera ha fet una bona gestió emocional de la situació. La reacció de la companya que l’acaricia no em resulta menys important que la reacció del docent, ja que, tenint en compte l’edat a la qual es troben els alumnes del Cicle (entre divuit i vint anys) l’acceptació del grup i el sentiment de pertinença continuen sent elements molt importants a l’hora de realitzar un procés d’aprenentatge satisfactori. “L’adolescent viu en un estat constant d’emocions impredictibles” (Funes, 2020). I ser impredictible comporta, també, inseguretat i una relació difícil amb l’entorn.

De cara a millorar o evitar que es repetís la situació, es podria fer més èmfasi a l’hora de presentar els enunciats dels exercicis i així reduir la probabilitat de confusions. Potser es podria deixar més clara la tasca i assegurar-se que s’ha entès per tot l’alumnat demanant que ho expliquin en veu alta entre totes i tots.

Presa de decisions: Si es tornés a repetir una situació similar, considero que la resposta que s’ha tingut en aquest cas continuaria sent la més idònia, ja que ha funcionat.

Un altre element que m’agradaria destacar és la proposta en si que fa el docent. Es tracta d’una SD absolutament competencial, significativa i situa l’alumne com a protagonista actiu del seu procés d’aprenentatge. Ja tinc ganes de veure com evolucionen les pròximes fases.

En resum, aquesta experiència m’ha refermat en el concepte que havíem treballat sobre la importància de ser un bon professional (competent) i també un professional bo (ètic). “La importància de ser un expert en el contingut i la didàctica de la seva matèria, però també un professional que entén que els aspectes ètics formen part del seu quefer quotidià, i que són un component fonamental en la construcció de la seva identitat professional i l’excel·lència de la seva professió” (Hortal, 2002).

M’ha agradat molt veure com Cervera s’ha guanyat l‘autoritat dels alumnes (un concepte que havíem debatut anteriorment) gràcies a la seva autenticitat, empatia, dedicació i coherència.

Bibliografia:

– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT

– Fuentes, Juan Luis. Capítulo 4. Las instituciones educativas como comunidades éticas. A: Luis Fuentes, Juan. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 59-81.